El sistema públic de serveis socials preveu que les persones en situació de dependència poden tenir accés a determinats serveis socials bàsics i serveis socials especialitzats.

En cas que no sigui possible l’atenció mitjançant alguns d’aquests serveis (públics o concertats), s’atorgaran prestacions econòmiques vinculades per a l’adquisició de serveis.

Serveis socials bàsics:

  • Servei d’atenció domiciliària. Inclouen serveis de tecnologies d’assistència, suport i cura, més popularment coneguts com telealarma i teleassistència.

Serveis socials especialitzats per a persones dependents:

  • Serveis de prevenció de situacions de dependència.
  • Servei de valoració de la dependència.

Serveis socials especialitzats per a persones majors dependents:

  • Centre de dia per a la gent gran.
  • Centres residencials per a gent gran

Serveis socials especialitzats per a persones dependents ateses en centres sociosanitaris:

  • Serveis de promoció de l’autonomia personal per a persones ateses en centres sociosanitaris.
  • Promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència ateses en els centres psiquiàtrics de llarga estada de la cartera de serveis socials.

Serveis socials especialitzats per a persones dependents amb discapacitat:

  • Per discapacitat intel·lectual: centres de dia d’atenció especialitzada, centres residencials i als serveis de teràpia ocupacionals i de temps lliure.
  • Per discapacitat física: centres de dia d’atenció especialitzada, centres residencials, suport a l’autonomia a la pròpia llar, centres ocupacionals i un servei d’assistència personal.
  • Per discapacitat sensorial. Les persones sordcegues amb discapacitat tenen dret a un servei d’assistència personal i, a més, les persones amb discapacitat visual i discapacitats múltiples compten amb un servei de suport per a la integració sociolaboral i personal.

Suport als cuidadors no professionals

  • Servei de suport als cuidadors familiars i altres cuidadors no professionals.
  • Els cuidadors familiars o cuidadors no professionals de persones amb dependència tenen disponibles un servei de suport social basat en l’atenció, orientació, assessorament i formació de professionals especialitzats.

Nens menors de tres anys d’edat amb dependència

  • Tot i que la dependència està estretament relacionada amb l’envelliment, pot donar-se en qualsevol edat per malaltia, discapacitat o altres limitacions. El reconeixement de la situació de dependència dels nens menors de tres anys es porta a terme sobre la base de l’escala de valoració específica (EVE).
  • La Llei de Dependència també protegeix els nens menors de tres anys d’edat i les seves famílies i promou accions dirigides a la rehabilitació de les capacitats físiques, intel·lectuals i mentals dels nens. Els menors de tres anys que acreditin situació de dependència poden accedir a diversos beneficis econòmics i serveis socials per millorar la seva qualitat de vida i la de la seva família.

 

.

PRESTACIONS ECONÒMIQUES

  • Prestació econòmica vinculada al servei. És una prestació personal i periòdica, que està subjecta al grau i nivell de dependència ia la capacitat econòmica de la persona beneficiària. Es destina a cobrir els costos dels serveis previstos en el programa individual d’atenció (PIA) quan no és possible l’atenció per part del servei públic o concertat per falta de disponibilitat. Aquests serveis són els següents:
    • Atenció domiciliària.
    • Centre de dia.
    • Centre residencial.
  • Prestació econòmica per cuidadors no professionals en l’entorn familiar. Sempre que es donin les circumstàncies familiars adequades i manera excepcional, el beneficiari d’aquesta prestació pot optar a ser atès pel seu entorn familiar i la persona que el cuida rep una compensació econòmica.
  • L’assignació d’aquest servei s’estableix sobre la base del programa individual d’atenció (PIA) i està subjecte al grau de dependència i capacitat econòmica de la persona receptora. El cuidador ha de rebre programes de formació, informació i descans.
  • Prestació econòmica per a l’assistent personal.

.

COPAGAMENT

La Llei de Dependència estableix que la persona beneficiària ha de pagar una quota mensual quan gaudeix d’un servei. És el que es coneix com copagament. La quantitat que ha de pagar no és una quantitat fixa, sinó que depèn de la capacitat econòmica de la persona beneficiària.

El càlcul de la capacitat econòmica dels usuaris es porta a terme d’acord amb les disposicions de l’Ordre BSF / 130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar que la capacitat econòmica dels beneficiaris i la seva participació en el cost dels serveis.

.

INTEGRACIÓ DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA EN ELS SERVEIS SOCIALS

A Catalunya, la Llei de Dependència està integrada en la Llei de Serveis Socials i ha derivat en el Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència, integrat en el sistema públic de serveis socials.

D’aquesta manera, la xarxa d’atenció a persones amb necessitats socials també atén les persones amb dependència.

.

COORDINACIÓ SOCIOSANITÀRIA

Catalunya compta amb una xarxa de serveis sociosanitaris d’ús públic.

En aquest sentit, el Departament de Benestar Social i Família i el Departament de Salut, a través del Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIASS), treballen de manera coordinada per aconseguir l’aplicació efectiva d’un sistema integrat d’atenció entre serveis de salut i socials, que assegurin el contínuum assistencial, amb l’atenció centrada en la persona, integral i integrada, eficient i de qualitat.

.

Més informació d´interès:
http://dixit.gencat.cat/es/03ambits_tematics/02gent_gran/gent_gran_amb_dependencia/

.