La incontinència urinària consisteix en la pèrdua involuntària d’orina. L’afectat pot arribar a sentir una necessitat imperiosa i sobtada d’orinar però és incapaç de retenir l’orina.

Les fuites també poden produir-se en esternudar, riure, fer algun esforç o exercici físic. Suposa un problema higiènic, social i psíquic, ja que influeix en l’activitat quotidiana del malalt i redueix la seva qualitat de vida. (segons DMedicina.com)

 

Causes freqüents de la incontinència urinària

La incontinència urinària és un problema que si bé s’associa a l’edat avançada, aquesta no és per si mateix motiu per patir-la.

No obstant això, sí que s’han observat alguns canvis associats amb l’edat i l’aparició de determinades malalties que predisposen al seu desenvolupament.

 

A més de l’edat, altres factors que influeixen a l’hora de patir incontinència urinària són els antecedents personals i les malalties que hi hagi patit o pateixi el pacient, com són patologies neurològiques o malalties sistèmiques amb repercussió sobre el sistema nerviós central.

També influeixen qualsevol intervenció que el pacient hagi tingut i que hagi afectat al tracte urinari, a la zona abdominal i de la pelvis, ia la columna vertebral.

Algunes de les intervencions més comunes en aquest sentit són: uretrotomías, resecció transuretral de postractaments, resecció abdominoperineal de còlon, histerectomies, laminectomies, etc.

També cal tenir en compte el pla de medicació del pacient, ja que alguns fàrmacs poden tenir entre els efectes secundaris desencadenar o agreujar la incontinència urinària.

 

A qui afecta més?

Aquest trastorn passa tant en home com en dones. No obstant això, a causa en part a les tensions físiques de la maternitat ia una disminució del estrogen després de la menopausa, les dones pateixen incontinència amb el doble de freqüència que els homes.

De fet, es calcula que aproximadament un 15% dels homes ancians i un 30% de les dones pateixen incontinència.

En el cas dels homes, la incontinència d’urgència és la més freqüent i està caracteritzada per la pèrdua involuntària d’orina associada amb un intens desig d’orinar.

Entre les dones, la més comuna és la incontinència d’esforç. Es tracta de pèrdues involuntàries d’orina que es produeixen durant l’exercici físic i ocorren quan la pressió intravesical supera la pressió uretral. Està associada amb la debilitat del sòl pèlvic i es produeix fonamentalment durant el dia.

 

Efectes en la vida diària

Si el problema no s’afronta a temps, pot derivar en efectes adversos que impacten significativament en la qualitat de vida de les persones que pateixen incontinència.

Alguns dels més habituals són des de problemes a la pell (maceració, úlceres cutànies), infeccions urinàries de repetició i caigudes (incontinència nocturna), a problemes d’aïllament, depressió o dependència, per exemple.

 

Buscar ajuda mèdica aviat

Una vegada que es constata que hi ha el problema, és fonamental buscar assessorament mèdic. Però no sempre es recorre a ell per diferents motius- de fet, només 1 de cada 3 afectats consulta sobre aquest tema al metge.

La vergonya, la pèrdua d’autoestima i considerar la incontinència com un fet inevitable de l’envelliment són els factors més freqüentment associats a l’ocultació del problema.

És un error suposar que no existeix tractament.

No parlar amb el metge sobre les pèrdues d’orina quan comencen a ocórrer és un error, ja que en el 30-40% dels casos el tractament precoç recupera la continència i en més de la meitat la millora que pot arribar a assolir és notable .

 

Consells per afrontar la incontinència urinària

Prevenció

Existeixen algunes mesures que poden ajudar a retardar l’aparició de la incontinència d’orina així com prevenir-la. Alguns dels consells que poden tenir en compte són:

  • Seguir una dieta equilibrada, com la mediterrània. Evitar el sobrepès i l’obesitat, d’aquesta manera es reduirà la pressió intraabdominal.
  • Reduir el consum de begudes com el cafè, els refrescos i begudes carbonatades, l’alcohol i els cítrics, entre d’altres.
  • Evitar els menjars picants.
  • Augmentar el consum de fibra per evitar el restrenyiment.
  • Reduir el consum de productes i medicaments diürètics, així tindrà menys ganes d’orinar.
  • Evitar beure entre quatre i dues hores abans d’anar a dormir.
  • No empènyer en orinar. D’aquesta manera s’evitarà que es facin malbé els músculs del sòl pelvià.
  • No ingerir begudes abans de realitzar exercici físic.

Exercicis de Kegel

Els exercicis de Kegel ajuden a enfortir els músculs situats al voltant de la uretra i del sòl pèlvic, quan aquests músculs estan debilitats hi ha més probabilitats que aparegui la incontinència urinària.

Aquests exercicis consisteixen en la realització d’una sèrie de contraccions i relaxacions que es repeteixen al llarg del dia de forma constant.

Altres mesures higiènic-dietètiques

D’altra banda, els metges apunten que hi ha mesures higienicodietètiques bàsiques que faciliten el maneig de la incontinència.

S’ha d’intentar ajudar l’ancià a establir un horari regular de miccions que no superi les 3 hores; cal controlar que el pacient pugui accedir ràpidament al bany des del seu llit, que la roba de dormir pugui treure amb facilitat i que el bany disposi d’elements de seguretat i de timbre.

Quant a la distribució de líquids diaris, ha de ser ordenada pel metge i variar a l’estiu i hivern d’acord amb les condicions climàtiques.

Una bona aportació durant el matí i primeres hores de la tarda, acompanyat d’una disminució accentuada durant la nit, permet controlar millor la incontinència nocturna, per exemple.

D’altra banda i en relació als fàrmacs diürètics, no han d’administrar al matí en ancians actius. Moltes vegades, els pacients es orinen per aquesta causa i deixen de prendre’ls.

Tampoc s’han de prendre a la nit perquè obliga a aixecar a la matinada amb el conseqüent perill de patir caigudes.

El millor moment és abans o després de dinar, períodes en què ja s’han realitzat les tasques quotidianes.